Un dia mentres estaba a la sala d’espera de la Margarita Albós, vaig veura un folletí que parlave sobre uns tallers de com educar la canalla.M’el vaig llegir i al arribar a l’apartat on deia : la educació dels fills pot acabar convertintse en un plaer…
Automàticament vaig pensar : si aixó es veritat i espero que s’em demostri, m’interessa i molt perque ja n’estic farta i cansada de tantes esbaralles,crits ,sermons i càstigs que no ens porten res de bó ans el contrari i acabar quedant-me amb el trist consol de que algún dia es faran grands i marxaran de casa…
No es ni molt menys aixó el que el seu pare i jo esperàbem quan va neixer la nostra filla.
Com es possible que algú a qui estimes tant que fins i tot si fossi necessari donaries la vida, pugui aconsseguir que la teva ,sigui una continua batalla campal quan ni tan sols la criatura no aixeque més de dos pams del terra?.
He fet els 4 tallers de rigor .El que ha sigut desagradable es adonàrm’en de fins a quin punt els teus fills son el teu mirall i amb quina inconsciència els eduquem per manca d’una informació elemental i adecuada que haurie de ser d’obligat compliment en la primera fase de quan es vol ser pares ,en la segona fase, la escola maternal i aixi tot seguit com una asignatura més fins als 18 anys, per dir algo.Ja que en realitat una vegada has començat t’en adones que no s’acaba quasi mai.
No us ho puc explicar tot, la informació no solsament s’ha de rebre sino també integrar i aixó requereix el seu temps. Tampoc os puc dir que portar a la pràctica determinades estratègies, on els pares hi som implicats, sigui bufar i fer ampolles.Sino que nomès a hores d’ara, em falta una mica més de paciència i constància per dir més sovint : Aleluya! Gràcies a Dèu que hi comencen haver-hi camvis.El que em fa sentir molt alliberada i en el bon cami.

Una mare

Formulari d'Inscripció Cursos